Materials

La harmonia i equilibri ecològic en l’ús de materials de construcció porten intrínsecament a la trobada entre la  bellesa i saviesa de l ‘Univers, per sobre de la presumpció humana de crear. L’ Arquitecte actua com a canal integrador de diverses solucions tècniques, principalment entorn al  problema habitacional Mundial , minimitzar el consum d’energia  i les emissions de CO2  , per a projectar una Arquitectura més saludable i respectuosa amb el Medi Ambient i els Éssers Humans. El desenvolupament tecnològic e industrial d’aquest últim segle ha representat un nou contacte amb noves classes d’energia com la electricitat o la nuclear, materials com l‘amiant, o les quasi 50.000 substàncies químiques presents a les nostres llars provinents dels materials de construcció, materials de decoració i neteja. Just ara comencem a conèixer com repercuteixen en la nostra Salut i en la de la Terra , la qual cosa també es responsabilitat d’Arquitectes i Constructors.  Aquesta visió tan global, és la que permet analitzar, abans de prendre una decisió , per exemple, sí un element el podem realitzar de fusta o no. Per a saber-ho hem de conèixer llur procedència, sí en la seva extracció no es supera la seva  capacitat d’autoregeneració, l’impacte ambiental que es produeix en tot el seu cicle de vida (ACV),  sí ha hagut un consum excessiu d’energia en el seu transport i distribució, o sí es una tecnologia apropiada a una certa cultura i clima , etc.,. És evident que això ens dirigeix a no utilitzar fustes tropicals al nostre país, o que no es totalment sostenible importar frondoses americanes per la despesa energètica emprada en el seu transport. Per això en la sostenibilitat arquitectònica destaca enormement la resolució dels projectes a partir de lo “ autòcton”, recuperant i millorant moltes tecnologies tradicionals. Però no hi ha que oblidar que les noves tecnologies van desplaçar amb certa raó de durabilitat a las tradicionals , per la qual cosa hi ha que ésser realistes, una veritable alternativa constructiva sostenible ha d’estar d’acord amb el grau obtingut per la tècnica i la qualitat de vida actual. Es absurd pretendre que la gent continuï revocant els seus murs de tova o cal anyalment després de les pluges, o no pugui en alguns casos eliminar insectes i paràsits. La conseqüència ha estat l’ utilització massiva en els Països del Sud de tecnologies inapropiades e insostenibles pròpies de los Països del Nord, i en aquests últims s’utilitza massivament materials nocius, difícils de reciclar i amb gran càrrega energètica, desplaçant als materials de la zona i al seu saber popular. La tasca no és fàcil ja que implica requestionarse qualsevol tecnologia, material o solució arquitectònica en cada cas, per a cada persona , cultura , lloc o situació socioeconòmica . Això implica una base cognoscitiva científica sobre les noves tecnologies i materials ecobioconstructius sostenibles , com la Terra crua ( tapial, BTC, tova), la Fusta, el Bambú, la Pedra, la Cal, el Guix, els Ciments naturals , els residus amb activitat putzolànic , per a millorar-los i convertir-los veritablement en alternatives de qualitat al greu problema mundial de la vivenda. Entre les tecnologies adequades al nostra clima i recursos autòctons, amb poc consum d’energia, reciclables, i bones prestacions de transpirabilitat i aïllament , sense toxicitat de cap mena,  destaquen: – Formigons de terra estabilitzada i tapials – BTC.Blocs de terra o runa comprimida amb premsa hidràulica. En aquest moment es pot trobar en el mercat el BTC.Bioterre comprimit amb sistema hidràulic i que representa un dels materials de construcció amb menor consum energètic i  impacte ambiental – aïllament amb suro natural triturat, borra de paper reciclat,… – fusta reciclada o d’arbres autòctons – cobertes amb “volta catalana” o cúpules – armat amb fibres de bambú autòcton – pintures naturals sense dissolvents tòxics – canonades d’aigua amb materials reciclables i més saludables – minimització de la presència de metalls i de materials amb gran consum energètic en la seva fabricació. – Utilització d’aglomerants com el guix, la calç, i ciments naturals.