Costos

 

Avaluació dels costos en la Construcció Sostenible

Autor Gabriel Barbeta i Solà. Arquitecte i Profesor d’Ecoarquitectura de l’UdG.

Sense dubte ens trobem en un canvi històric en la forma de construir l’ habitat humà, la sostenibilitat ha sacsejat tots els àmbits socials , econòmics i productius. No és menyspreable que entre el 50% i 80% del total de la energia i materials es mouen al voltant del sector de la construcció, des de la fabricació i transport de materials, a l’execució i funcionament dels edificis i ciutats. Tot i així encara estem dissenyant edificis que consumeixen molta energia en calefacció i llum o utilitzem materials que necessiten gran consum d’energia en la seva extracció, transport, aplicació i reciclatge. Potser l’ inèrcia del mateix sistema productiu i econòmic i del poder qui ho rellenteix?

En els vint anys d’experiència professional i docent quan he plantejat noves solucions tecnològiques més sostenibles o més ecològiques vers l’entorn, la pregunta que sorgeix sempre és: no és més car la construcció sostenible que la convencional?

Aquest tipus de pregunta denota dues vessants , per un canto la forma d’avaluar lo nou a partir dels diners com a principal paràmetre del que és bo i el que no ho és, i per l’altre l’ inèrcia al canvi, d’immobilisme a la comoditat del que és coneix i del que és controla. Cal relativitzar i analitzar profundament aquests costos, que i com es quantifica. Alhora cal obrir a la consciència l’avaluació de les repercussions indirectes. Tot i que en aquest moment s’evita avaluar la seva repercussió, aquestes ens generen igualment costos econòmics. Les podríem classificar en :

  • Costos de descontaminació per abocaments o accidents de substàncies perilloses .1
  • Costos de tractament de residus perillosos o especials. 2
  • Costos derivats del desenvolupament d’enfermetats derivades del síndrome de l’edifici malalt o del propi estat de la qualitat ambiental de l’aire. 3
  • Costos Pèrdua de boscos, biodiversitat, sols agrícoles i fèrtils. 4
  • Costos socials derivats dels desequilibris territorials, l’atur i la subsidietat, de l’endeutament i consum desmesurat , i de la concentració de les tecnologies , amb la conseqüent deslocalització dels processos productius. 5

En aquest sentit les gran asseguradores han començat a quantificar quines pèrdues representa l’alteració climàtica actual i l’interès en reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Però quan anem al magatzem de materials, quan gastem plàstics, metalls o fustes de procedència incerta el preu sol ser l’element decisiu.

Ilustració 1. Escola Bressol Font del Rieral. Xarxa Ecoarquitectura 2009. Projecte guanyador. Vista coberta enjardinada .


En les anàlisis comparatives directes de material per material els més acurats ambientalment de moment tenen un cost més elevat, d’un 30 a un 50%. I en la tria subjectivament no es té en compte si comporten menys emissions o té més bones prestacions de salubritat, aïllament, transpiració, durabilitat i manteniment. Tanmateix en una anàlisis que es va fer més extens en un PFC a l’UdG 6 on es va comparar sistemes tecnològics constructius convencionals i bioconstructius en cobertes, estructura i façanes, també van aparèixer costos globals de les partides al voltant d’un 30%. En part aquest es derivava de l’aplicació de més ma d’obra i un percentatge de més pel propi material. S’ha de considerar que el sector es emergent a nivell comercial, per tant, les produccions són petites i molt especialitzades . Per tenir certa valua la anàlisi es fa de la partida completa i millor amb els acabats superficials inclossos, quelcom fonamental en els biomaterials ja que solen èsser vistos per mostrar la seva arrel. Per aquest motiu quan es compara una biga de fusta amb una de formigó caldrà considerar si aquesta va enguixada o amb fals sostre.


I en darrer terme cal parlar dels costos globals d’una obra sostenible bioconstructiva. Quan considerem la totalitat del projecte, s’afegeixen elements no contemplats fins ara com són: els sistemes de reciclatge de les aigües; les calefaccions de biomassa o solars; els sistemes passius com mur trombe o els enjardinaments en façana, coberta o de pèrgoles; l’alta inèrcia en parets sud; la minimització d’elements metàl·lics; les pintures minerals transpirables en base al silicat; etc. Aquests poden representar un increment de costos, però en base a decisions projectuals i sistemes de gestió en obra , en l’experiència de molts anys de treball constructiu es veu factible equiparar costos amb l’obra convencional. Tal fet es pot constatar amb un dels darrers projectes de La Xarxa d’Ecoarquitectura que va guanyar el concurs públic de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana per a una escola Bressol, i a on el preu era un paràmetre en les bases. Alhora també es bo saber que les desviacions en obra van estar per sota el 10% , tot i la complexitat de l’obra i la participació de molts industrials nous.

Sols resta per acabar que `per ésser més sostenibles cal primer de tot complir la primera de les 3 R, el “reduir” en l’origen, reduir metres, reduir ocupació del sol, no qualitats ambientals o materials. Tot i que” la casa més ecològica es aquella que no es fa”.

Ilustració 2. Escola Bressol Font del Rieral. Xarxa Ecoarquitectura 2009. Projecte guanyador.

Gabriel Barbeta. Arqte.Prof.UdG

4 de Juliol de 2010

  1. La descontaminació per amiant de milers d’edificis europeus; la neteja per abocamets de cru al Golf de Méxic, incident BP, els enfonssaments del Prestige o l’Exxon Valdés; efectes de la minería, l’incident d’Alnazcoyar, o el projecte Pascua Lama a Xile pel coure.
  2. Descontrolelevat, segons Informe 2005 L’Observatori de la Sostenibilitat d’Espanya-UPC
  3. AlgunsCOV provinents de materials de construcción com disolvents, formaldehid, fenols, naftalé, tricloroetilens, ozó, vapors de clorur de Vinil, hexaclorobencé, PCBs-bifenil policlorat, furans, dioxines, ftalats , amines …, i CO, CO2, SO3, NO3, i hidrocarburs policíclics provinents dels processos de cocció, calefacció i transport dels propis productes.
  4. Extraccióde fustes tropicals i al.lumini.
  5. Lacapacitat de reutilització, reciclatge i autoconstrucció queden limitades per molts interessos productius.
  6. COMPARATIU ENTRE BIOCONSTRUCCIÓ I CONSTRUCCIÓ ACTUAL Projecte Final de Carrera AT. UdG 2009 Raquel March Oliver – Lorena Manonelles Carbonell